viernes, 23 de febrero de 2007

¿Per qué no?

M'agrada aquest relat pel seu estil directe i alhora elegant. Desborda ganes de viure i no només d'estar en aquest món. ¿Per qué no ens permetem gaudir de tot aixó més sovint?

"Em vull comprar unes Converse altes fins als genolls, foradar-me els llavis i les orelles fins que me'n cansi, tallar-me radicalment els cabells i tenyir-los de rosa rabiós.

Vull abraçar-te fort i morir de coma diabètic de menjar gelat i gelat i xocolata i que mos facin mal els qeixals de tant de dolç a la nostra vida.

Vull fer l'amor, vull cardar, vull follar fins que no poguem més i caiguem exhausts enmig del polvo tresmil.

Vull fer un farcell amb quatre coses indispensables, agafar la càmera i el meu gos, que mos donem les mans i anem allà on el vent ens dugui.

Vull que fumem maria fins que veiam dragons, vull que llegim a la llum d'una espelma fins que ens facin mal els ulls.

Vull que comptis quantes pigues tinc al cos, vull comptar els pèls del borrissol que indica el camí cap al teu llombrígol.

Vull abraçar-te altre cop, fer que els nostres cossos encaixin en conjunció perfecta, el yin, el yang, i envoltant-nos, el Dao.. i gronxar-nos així fins que el món sigui menys lleig.."

Berenice

No hay comentarios: